El que menys s'afigurava UN TROS DE PAPER era que tingués de passar l'estiu parlant d'emigració, de fossers i de potingues.
Els meus companys i jo dèiem: escriurem articles de teatres, de modes, de costums catalanes i sobretot barcelonines i havem anat a raure a còlera i a difunts, com si la mort fos comèdia, com si el tenir rampes hagués sigut